La conferencia, la qual tractava de les histories i llegendes sobre la catedral va ser celebrada el dijous a l’aula gran de la Universitat Politècnica de Catalunya. La xerrada va ser presidida per Joan Massana, llicenciat en ciències geològiques i per Josep Maria Martí Bonet, doctor en història, canonge i delegat episcopal de la Catedral de Barcelona.
Josep Maria Martí Bonet
Per definició, la catedral és l’església mare de totes les esglésies del bisbat. La procedència d’aquesta paraula prové de càtedra que significa lloc o seu on s’aprenen coneixements. La Catedral de Barcelona va ser construïda al segle XIV amb l’objectiu de donar gràcies a Déu per les victòries de la Corona Catalana.
La construcció d’aquesta es va fer sobre la romànica, un cop tenien un tram construït, la tiraven a terra. La Catedral de Barcelona és principalment gòtica, està formada per tot un conjunt d’altars laterals un exemple n’és la capella de Lepanto. D’altra banda, es troben els campanars, els quals tenien una funció important, ja que marcaven les hores per a tothom així com, els horaris de la gent. En total, el recinte religiós té 23 campanes i totes amb noms femenins. Una de les més importants és la Tomassa que es fa sonar quan es celebren festes o vénen grans celebritats. Una curiositat dels campanars és que en un d’ells es va trobar un joc típic medieval i un vàter. A part de tot això, la catedral posseeix diversos retaules d’escultors importants. Una altre introducció que aporta el gòtic són les gàrgoles que a part de ser un element decoratiu també tenen una funció que és expulsar l’aigua de la pluja per la boca d’aquestes.
La Catedral de Barcelona es pot definir com un lloc de culte, de cultura i de caritat. Es pot dir que és un lloc de culte, ja que és un lloc sagrat on es prega a Déu per tots els cristians i es celebren misses a diari. D’una altra banda, és un lloc de cultura ja que està composta per diferents claustres que eren els seminaris dels sacerdots de la època medieval. Allà es troben tots els llibres i manuscrits que recullen tot el saber dels monges i clergues. També, es pot dir que és un lloc de caritat degut a que al costat de la catedral sempre hi ha hagut un hospital i un menjador social destinat als més desfavorits.
Al 1298 es va començar a introduir elements gòtics a la catedral com els vitralls de colors, els contraforts que li resten pes a les voltes i les claus de volta que és la peça clau del gòtic, ja que permetia repartir el pes dels elements arquitectònics. Aquest fet, permetrà que les catedrals siguin més esveltes com ‘agafades del cel’.
Els dos enemics de la Catedral de Barcelona són el ferro i les gavines. Ara, s’està restaurant la catedral degut a que tots els carreus portaven ferro a l’interior i aquest amb el pas del temps s’oxida. Així doncs, s’ha hagut de treure carreu per carreu per poder netejar el ferro i substituir-lo per titani. A més a més, aquest edifici va ser el primer on va arribar la llum elèctrica, les instal·lacions de la qual eren molt rudimentàries i això, s’ha anat canviant per tal de conservar-la.
En l’actualitat, la Catedral de Barcelona ha esdevingut un símbol de la ciutat i de Catalunya, encara que ara la Sagrada Família li està fent una mica d’ombra, l’atracció turística continua sent essencial pel manteniment i reestructuració d’aquests centres religiosos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario