Toni Soler, redactor del diari AVUI i accionista del diari ARA, va exposar els problemes de la crisis actual dels mitjans de comunicació i el seu possible futur, en una conferència el dilluns passat . La xerrada es va celebrar al Centre Cultural Unim de Terrassa i l’encarregat de presentar-la va ser Joan Carles Peris, editor del Telenotícies cap de setmana de TV3.
Soler, va parlar de la necessitat de reestructurar els mitjans de comunicació per tal d’impulsar la cultura catalana a nivell global. Segons el periodista, Catalunya és un país petit que no disposa d’empreses multinacionals, ni lobbys ja que no és un Estat. Però si, en té un superàvit de caràcter creatiu. ‘El nostre talent és competiu però necessitem una indústria que sigui capaç de projectar-se a l’exterior i que sigui flexible’.
Els mitjans audiovisuals cada vegada més, han anat guanyant pes. Aquests són els encarregats de nodrir les cadenes nacionals i internacionals. Això, ha contribuït a què els mitjans audiovisuals es converteixin en una referència creativa. L’únic problema és que necessiten obrir-se al món i unir-se a altres empreses europees amb més capital. ‘Les productores catalanes són suficients professionals per internacionalitzar-se’.
Toni Soler i Joan Carles Peris
TV3, davant la forta programació en castellà de les altres cadenes, sempre ha lluitat per promoure la cultura i la llengua catalana. La gent necessita sèries i pel·lícules ambientades en les ciutats catalanes, és a dir, demanen programes en els quals es barregi la cultura i l’entreteniment, i que n’ofereixin continguts variats per a un públic ampli. Si el canal de la televisió pública de Catalunya desapareix, ningú s’encarregaria de fomentar la llengua catalana. La problemàtica actual és causada per l’arribada d’Internet i dels canals temàtics dirigits a un públic específic i també, a la baixada de la publicitat, la qual s’ha convertit en una publicitat de subsistència.
La premsa també es troba en una situació difícil a causa de la disminució de les ventes i dels ingressos com a conseqüència de la baixada de la publicitat. Tot i així, la premsa continua sent un dels mitjans més importants per dos raons: la primera, és que és el mitjà que més opinió i influència crea en la societat, i la segona, és que els diaris són els que més aposten pel periodisme d’investigació.
En un futur, potser no hi haurà edicions en paper dels diaris o bé, només hi hauran en els caps de setmana o directament, acabaran desapareixent. Cada vegada més, l’usuari tria quan es vol informar. ‘Els diaris necessiten adaptar-se als nous canvis i tecnologies’. El lector, cada cop més, tendirà a informar-se de manera gratuïta per internet i la premsa esdevindrà d’ús exclusiu per aquells clients que vulguin una informació més profunda.
La premsa veu Internet com una eina essencial pel futur i a la vegada com una gran competència. La Revolució Digital ha permès que la gent s’informi més i n’ha facilitat la difusió de notícies. ‘Internet ens fa més present al món’. Aquest permet la interactivitat entre l’informador i el lector. Internet ha trencat amb el monopoli de la informació. Els únics problemes que en té és que informa però també manipula la informació, i que potser la publicitat no és suficient per poder continuar mantenint la xarxa com un espai públic i gratuït.
Per acabar, Soler va parlar que en un futur els periodistes hauran de saber adaptar-se a un mercat més globalitzat i hauran de ser més flexibles. Segons va manifestar, la professió periodística requereix molta responsabilitat. D’una banda, la part positiva pels futurs periodistes és que la necessitat de consumir informació és creixent. D’altra banda, la negativa és que els mitjans són il·limitats.
